drus
| drusa

f
m
Islamisme

Individu d’una secta islàmica que sorgí el 1017 en proclamar-se, el sisè califa al-Hākim, habitatge de la divinitat.

El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors (del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos). Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme. Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina (a Cisjordània i a Israel), Síria i al Líban; en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90.