dubte

m
Filosofia

Incertesa entre el sí i el no o respecte a l’adopció d’una entre dues o més proposicions, que porta a la suspensió del judici.

Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic. Aquest darrer és qualificat d'escèptic quan es converteix en una actitud definitiva ( escepticisme) que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat. El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable.