edetà
| edetana

f
m
Història

Individu d’un poble ibèric preromà del País Valencià.

Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s. III aC i les primeres fases de l’ocupació romana (s. II i I aC) n'ocupava la part central. El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons. El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans. La frontera interior és incerta. Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però es tracta d’una confusió amb els sedetans. A més de Sagunt, una de les ciutats importants dels edetans era la que, a l’època romana, i segurament ja abans, s’anomenava Edeta, avui Llíria, on, al turó de Sant Miquel, han estat fetes excavacions que han proporcionat troballes importants, especialment ceràmica pintada i inscripcions ibèriques. Un dels cabdills edetans fou Edecó. Dins el territori edetà els romans establiren Valentia (138 aC).