Equival al terme Calcolític, emprat sobretot pels prehistoriadors que treballen al Pròxim Orient i pels francesos i italians; als Països Catalans, Bosch i Gimpera adoptà el d'Eneolític, que avui és dominant, bé que posteriorment altres prehistoriadors prefereixen de dir-ne bronze antic (edat del bronze). Als Països Catalans, com en general a les terres veïnes, l’Eneolític començà entre el 2500 aC i el 2000 aC, i durà fins cap al 1500 aC. Pertanyen a aquesta fase les construccions megalítiques de Catalunya i les coves sepulcrals d’enterrament col·lectiu del sud de Catalunya i del País Valencià, com també alguns poblats valencians (n'és el més important La Ereta del Pedregal de Navarrés). A les Balears l’Eneolític és molt ben representat pel poblat de la cultura campaniforme de Son Ferrandell (Valldemossa), descobert per l’arqueòleg W. Waldren i actualment en procés d’excavació.