El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic (1867), societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure. Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes. La més antiga fou la creada per Aureli Capmany (1907) a l’Associació de Lectura Catalana. L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran (1908-09) i pel mateix Aureli Capmany (1909-17). Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart Folklore de Catalunya (1910), l’Esbart de Dansaires Verdaguer, l’Esbart Santa Madrona (1933), etc. Després de la guerra civil de 1936-39, algunes d’aquestes associacions, com l'Obra del Ballet Popular, han dut a terme una notable tasca de preservació i divulgació del folklore català, mentre que d’altres n'han propugnat una renovació artística, com l'Esbart Verdaguer.
m
Folklore
Dansa i ball