escuder

m
Història

A l’edat mitjana, noble jove que feia l’aprenentatge per ésser armat cavaller; estava al servei d’un cavaller, que acompanyava portant-li l’escut, o de la casa reial (escuders de la cambra, copers, talladors, etc).

Constituïa l’últim esglaó de la jerarquia nobiliària.