llengües eslaves

f
pl
Lingüística i sociolingüística

Grup lingüístic pertanyent al tronc indoeuropeu.

Fins al segle X la llengua comuna dels pobles de l’Europa oriental i Rússia fou l’eslau; de primer en sorgiren dialectes i més tard llengües amb característiques pròpies. Llur escriptura més característica és la ciríl·lica.

Al subgrup meridional pertanyen una sèrie de parles, localitzades entre l’Adriàtica i la mar Negra, que han originat quatre llengües diferents: el serbocroat, d’alfabet llatí a Croàcia i ciríl·lic a Sèrbia, amb característiques sintàctiques i gramaticals semblants a les del rus; l’eslovè, emparentat amb el serbocroat, d’alfabet llatí, parlat al NW de Iugoslàvia; el búlgar, d’alfabet ciríl·lic, estès per Bulgària, Bessaràbia i Ucraïna, amb molts mots i elements gramaticals turcs, grecs, albanesos i romanesos; i el macedònic, parlat al SE de Iugoslàvia, que és el més influït pel grec.

Al subgrup occidental, d’escriptura llatina, pertany el txec, parlat a Bohèmia i a Moràvia, i l’eslovac, amb petites variants ortogràfiques del txec; el polonès segueix en importància el rus com a clau de les llengües eslaves i presenta un aspecte de més puresa en la seva formació; emparentat amb el txec, segueix una declinació molt desenvolupada i té una gramàtica i una sintaxi molt complexes. Són menys importants els dialectes lekhites, influïts per l’alemany, entre ells el sòrab de Lusàcia; el polàbic, de l’Elba inferior, desaparegut al segle XVIII; l’eslovinç, de Pomerània, gairebé extingit, i el caixubi de la costa W de Danzig, emparentat amb el polonès.

Al grup oriental pertany el gran rus o rus, la llengua eslava més important, d’alfabet ciríl·lic; té declinació (sis casos) i el verb presenta la particularitat dels aspectes imperfectiu i perfectiu; la sintaxi és complexa, mentre que la construcció és simple i la prosòdia també; el bielorús té molts girs polonesos i presenta diferències fonètiques amb el rus; l’ucraïnès és semblant al rus en fonètica i en mecanismes gramaticals, tot i que els nacionalistes han intentat d’assenyalar al màxim les diferències entre ambdues ortografies i han creat un llenguatge literari neoucraïnès.