A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia (800 aC) on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt. El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné (alveolat). Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé, tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell. Des del s. V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims. Hom en troba importants exemplars a Santa Sofia de Constantinoble i a Sant Marc de Venècia. A l’edat mitjana l’esmalt fou introduït a Occident a través dels monestirs benedictins. A Alemanya la figura més important en aquesta tècnica fou el monjo Eilbert (s. XII). Durant el Renaixement italià es destacà l’obra de l’orfebre i esmaltador Benvenuto Cellini. A Occitània, famílies senceres s’aplegaren a Llemotges al voltant de tallers d’aquest art. D’aquestes sortiren importants artistes, com és ara Nardon Penicaud (s. XVI), que revolucionà la tècnica i creà obres de tipus pictòric en les quals, sobre fons translúcids, es destacaven figures en blanc, que així produïen efectes de clarobscur. Foren també importants dins l’escola de Llemotges Pèire Raimond i Leonard Limosin. La factoria de Battersea, fundada per Jansen (1750), fou la més important d’Anglaterra. Rússia desenvolupà la tècnica anomenada plique à jour, consistent a formar alveolats translúcids sense metall al darrere, que fan l’efecte de vitralls. La tècnica de l’esmalt passà, vers el s. XIII, a la Xina, on hom utilitzà el cloisonné per a decorar gerros, plats i urnes; aquesta tècnica fou adoptada pels japonesos a partir del 1500. A la península Ibèrica són importants, entre altres, els frontals romànics de Burgos, Ourense i Silos (s. XII). A Catalunya sobresurten el missal de Sant Ruf (catedral de Tortosa, s. XII), les creus de Peralada i Vilabertran i l’altar gòtic de la seu de Girona. D’un gran interès són les peces de les col·leccions Espona i Plandiura. Dins la primera meitat del s. XX els difusors de l’esmalt han estat Lluís Masriera, Marià Andreu i, sobretot, Miquel Soldevila, que, com a director de l’Escola Massana, ha contribuït a la divulgació i valoració de l’esmalt.
m
Art
Placa de coberta d’un missal, en coure daurat i gravat amb esmalt champlevé, que representa l’escena del Calvari (s XIII)
© Fototeca.cat
Objecte adornat d’esmalt.