anàlisi estructural

f
Sociologia

Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.

Oposada a l’empirisme, l’anàlisi estructural cerca la lògica interna de cada estructura (mite, obra literària, institució, etc) i estudia el sistema de relacions dels diferents elements que la componen (qualsevol modificació en un d’ells comporta sempre una modificació en el conjunt del sistema), així com les lleis que la regulen, cercant-ne sempre una explicació, no pas en funció d’elements externs, sinó en l’interior de la mateixa estructura estudiada. L’anàlisi estructural estudia també la relació entre diferents conjunts de sistemes.