exaltats

m
pl
Història

Denominació donada, a l’Estat espanyol, al començament del segle XIX, als liberals més radicals.

Durant el Trienni Constitucional (1820-23) els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats (Madrid, Cadis, etc) i constituïren nombroses societats secretes (comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc) i clubs polítics (La Fontana de Oro, Lorencini, etc). Assoliren el poder (juliol del 1822) i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren. Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit progressista.