Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d’atreure l’estalvi i de destinar-lo al finançament d’una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner (també dit monetari), on s’efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals (també dit financer), on s’efectuen a llarg termini. Una relació no exhaustiva d’aquestes institucions per a l’Estat espanyol comprèn els bancs, tant els comercials com els industrials, les caixes d’estalvis, les entitats oficials de crèdit, la borsa de valors, les societats i els fons d’inversió mobiliària, les institucions dedicades a finançar les vendes a termini, les empreses de lísing o de lloguer de béns d’equip, les cooperatives de crèdit, les companyies d’assegurances, les entitats de factoring, les societats de crèdit hipotecari, les societats de garantia recíproca, les societats mediadores en el mercat del diner, les juntes sindicals de les borses, els agents de borsa i els corredors col·legiats de comerç. Als països capitalistes, doncs, les operacions de les institucions financeres influeixen directament sobre el nivell d’activitat de llurs economies, i el banc central té la missió de regular i de coordinar les operacions d’aquestes institucions. El procés d’internacionalització del mode de producció capitalista en el pla mundial ha originat l’extensió de l’àmbit d’actuació de les institucions financeres fora del marc estatal i l’aparició de noves institucions en el pla internacional, com el mercat d’eurodòlars.
m
Economia