L’any 1803 fou fixada una doble relació d’equivalència per a l’or i l’argent, fins a l’abandó definitiu del bimetal·lisme l’any 1877, que hom lligà el franc exclusivament a l’or. En el decurs del s XIX el sistema monetari francès fou adoptat per la majoria d’estats europeus, i el franc fou emprat com a mitjà de pagament dels intercanvis exteriors dels membres de la Unió Monetària Llatina (1865). La Primera Guerra Mundial suposà la pèrdua del predomini del franc a Europa, i l’abandó del patró or el situà en un període de fortes fluctuacions. Des del 1928, any de la reforma monetària de Poincaré, fins al 1958 el franc es devaluà divuit vegades. Per a sanejar aquesta situació l’autoritat monetària determinà, l’any 1960, la creació d’una nova moneda (nouveau franc), equivalent a 100 francs vells i a 0,18 g d’or fi. L’any 1963 hom li donà la denominació de franc (F o FF), unitat dividida en 100 cèntims i emesa, com l’anterior, per la Banque de France. L’any 1969 el franc fou novament devaluat: hom fixà el canvi de 0,16 g d’or fi. L’any 2002 fou substituït per l'euro.
m
Economia