carta de franquesa

f
Història del dret

Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.

Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc.

A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona (986). Els barcelonins l’obtingueren el 1025. A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona (1149), Tortosa (1149) i Lleida (1150), les dues darreres sobre un mateix patró, model, ensems, de la que un segle més tard atorgà Jaume I a Mallorca (1230) per a reorganitzar la ciutat i l’illa, alliberades del domini musulmà.