gascó

m
Lingüística i sociolingüística

Entitat lingüística vinculada a l’occità .

Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran ( aranès). Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua. Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità. Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català. Es caracteritza per l’aspiració de f llatina (hèsta, festa), per la caiguda de la -n- (lua, lluna), pel reforç vocàlic de la r- (arròda, roda), per la reducció de l’aplec -nd- a n (estona), per l’ús del perfet perifràstic (que voi ir, vaig anar) i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e (e t'en vas?, te'n vas?).