Durant el govern de Maḥmūd assolí la màxima esplendor amb l’anexió del Panjab, que assentà les bases per a la futura penetració musulmana a l’Índia. Des de mitjan segle XII els gaznèvides hagueren d’afrontar els nous poders veïns gúrides i ogúzides; l’últim soldà fou mort (~1190) pel gúrida Mu'īzz al-Dīn.
Soldans gaznèvides
| Abū Manṣūr Sebüktigin | 978-997 |
| Ismāīl | 997-998 |
| Mahmūd | 998-1030 |
| Muaḥmmad | 1030 i 1040-1041 |
| Mas’ūd I | 1030-1040 |
| Mawdūd | 1041-1048 |
| Mas’ūd II | 1048-1049 |
| 'Alī | 1049 |
| Abd al-Rashīd | 1049-1052 |
| Toghrīl (usurpador) | 1052 |
| Farrukhzād | 1052-1059 |
| Ibrāhim | 1059-1099 |
| Mas’ūd III | 1099-1015 |
| Shērzād | 115-116 |
| Malik Arslan | 116-118 |
| Barslām Shāh | 1118-1157 |
| Khusraw Shāh | 1157-1160 |
| Khusraw Malik | 1160-1187 |