Dins els diversos tipus de generadors, els més corrents són els dinamoelèctrics, emprats per a la producció industrial d’electricitat, que són màquines elèctriques que transformen l’energia mecànica en elèctrica; per a corrent altern és emprat l'alternador, i per a corrent continu, la dinamo. Els generadors electroquímics (piles i acumuladors) tenen un ús molt més restringit. Els generadors electroestàtics, desenvolupats a partir de l'electròfor de Volta, produeixen electricitat per inducció electroestàtica; els més coneguts són les màquines electroestàtiques rotatives de Ramsden, Kelvin i Wimshurt, actualment abandonades, i especialment el generador de Van de Graaff i el de Crockroft-Walton (o generador cascada), emprats com a acceleradors de partícules. En electrònica, els generadors són emprats per a produir senyals periòdics de forma, amplitud i freqüència donades, amb possibilitat d’ajustar llurs valors a voluntat; segons el tipus de senyal produït reben diferents noms: generadors de baixa freqüència, de radiofreqüència, d’impulsos, d’escombratge, etc.
m
adj
Electrònica i informàtica
generador dinamoelèctric
Màquina, aparell o dispositiu que produeix energia elèctrica amb una tensió (o un corrent) d’unes característiques determinades.