El primer centre i el més important fou l'Escola de Glossadors de Bolonya, iniciada per Irnerio (o Guarnerio) vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles; el succeïren Bulgaro (mort el 1166), Martino Gosia (mort el 1165), Ugo (mort el 1171) i Iacopo di Porta Ravegnana (mort el 1178), coneguts amb el nom d'Els Quatre Doctors. El moment més brillant fou amb P. Azzone (mort el 1230), que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat. Accursio (mort vers 1260/63), autor de la Magna glossa, on recull i concilia divergències dels seus predecessors, clou aquest període i comença el dels postglossadors.
La influència dels glossadors a Catalunya fou extraordinària per a la incorporació del dret romà justinianeu al dret comú, sobretot tenint en compte que el dret romà tingut com a rebut era el que precisament havia estat objecte de glossa. En les al·legacions jurídiques i en les obres dels tractadistes catalans, les opinions dels glossadors són recollides amb sigles: Accursio (Ac. i Accu.), Alberico di Porta Ravegnana (A., Al. i Alb.), Alderico (Ald.), P. Azzone (Az. i Aç.), Giovanni Bassiano (B., Jo. i Job.), Bulgaro (B. i Bu.), Cipriano (Cyp. i Cy.), Enrico di Baila (Hr. i Ir.), Ugo di Porta Ravegnana (U., Ug. i Ugo), Ugolino dei Presbiteri (H.), Iacopo d’Ardizzone (Ar.), Iacopo di Balduino (Ia. Bal.), Iacopo di Porta Ravegnana (Ia.), Irnerio (I., Ir., Guar. i Y.), Lanfranco da Crema (La. i Lan.), Lotario da Cremona (Lot.), Martino Gosia (M., Ma. i M.G.), Odofredo Denari (Od.), Pillio da Medicina (Pi. i Py.), Piacentino (P.), Roffredo Epifanio da Benevento (R. i Ro.), Rogerio (o, potser, Frogerio; R. i Rog.), Tancredi da Bologna (T. i Ta.), Guglielmo da Cabriano (W., V. G. de Ca.) i Vacario (Vac.).