governador general

m
Història

©

Càrrec creat vers la meitat del segle XIV com a substitució del de procurador general.

Vinculat a l’hereu de la corona catalanoaragonesa, al primogènit o, si no n'hi ha, a un infant, dotat de caràcter universal sobre tots els regnes de la corona i permanent, amb jurisdicció ordinària emanada de la llei i no pas per nomenament. Disposava d’una cancelleria, amb canceller, vicecanceller, algutzirs i escrivania. Desaparegué pràcticament a l’inici del s. XVI amb la instauració dels lloctinents generals i les audiències. Tenia diversos delegats o governadors.