Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena. A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort. En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges ( jutge de greuges)); el 1419 llur nombre fou reduït a nou, tres de designats pel rei uns altres dos per cada braç o estament. A la cort del 1493 hom declarà que llurs resolucions fossin inapel·lables i que gaudissin de la condició d’acte de cort, com a reconeixement d’un estat de fet ja existent. Al regne d’Aragó les resolucions dels greuges o contrafurs es feien per vot majoritari de cada braç, sense que hi valgués la facultat de dissensió que hi havia establerta per a d’altres matèries.
m
Història
Dret català