Aquests s’agruparen des del començament per raons d’afinitat i no en funció de criteris geogràfics, de relació en el treball, etc. Es reuniren sovint entorn de la publicació d’un periòdic, expressió pública de llur existència (així el grup d’"El Productor”, 1887-93; o també el de “La Revista Blanca”, etc), però també hi hagué grups marcadament clandestins, especialment a partir del període del pistolerisme (el més dinàmic i conegut fou el compost per Durruti, Ascaso, Jover, García Oliver, etc, que adoptà successivament les denominacions de Los Solidarios i Nosotros). Altres grups tingueren una estreta relació amb activitats esportives i naturistes (així el grup Sol y Vida de Barcelona). La reunió dels diferents grups existents fou difícil, tot i que s’intentà en diverses ocasions (les Federacions Regionals de Grups Anarquistes en 1918-23; la Federació Nacional, 1932, i la Federació Anarquista Ibèrica).
m
Sociologia
Política