gupta

f
m
Història

Individu d’una dinastia Índia que regnà aproximadament del 280 al 530 al N de l’Índia.

Els seus sobirans es mostraren conqueridors, bons administradors i grans protectors de les arts. Chandragupta I (~320-~335), primer rei documentat, adoptà el títol d’emperador. El seu fill, Samudragupta (~335-~375), estengué la seva influència fins al Nepal i l’Assam. El sobirà més important de la dinastia fou Chandragupta II (~376-~414), el sucessor del qual, Kumaragupta I (414-455), governà tot el nord de l’Índia, des del Nepal a la conca del Narbada i des de Bengala fins a l’Indus. La dinastia decaigué a partir de Skandagrupta (455-480), a causa de les escomeses del huns.