L’hereu té una preeminència en el sistema successori romanocatalà que es caracteritza pel fet d’organitzar la successió per causa de mort col·locant l’hereu en el lloc del difunt, cosa que representa una idea de continuïtat de les relacions jurídiques que afectaven el causant, les quals continuen subsistint a favor i càrrec de l’hereu. Però, en el sistema successori català, l’hereu, com a successor en totes les relacions jurídiques actives i passives del causant, encarna igualment la idea de continuïtat i conservació del patrimoni familiar, especialment tractant-se de patrimonis agrícoles, la subsistència dels quals a través de les generacions exigeix la institució d’hereu únic, i en aquest sentit l’hereu es contraposa al legitimari, que només té dret a percebre un valor patrimonial concretat a la quarta part del valor dels béns de l’herència, repartit entre tots els fills. D’acord amb els precedents romans, el dret civil català exigeix necessàriament la institució d’hereu en tot testament sota pena de nul·litat. Però des de la compilació del 1960 aquest requisit no és absolut, car el nomenament de marmessor universal substitueix la manca d’hereu en el testament. Segons el dret civil que tradicionalment vigeix a Tortosa, hom pot distribuir tota l’herència en llegats. El dret balear preveu la figura de l’hereu distribuïdor, que té una certa semblança amb la “clàusula de confiança” catalana, però permet altres possibilitats. Aquesta figura fiduciària es produeix quan el testador encomana a la persona instituïda hereva, bé que sigui només en l’usdefruit de tots o una part dels béns de l’herència que té per acte entre vius o d’última voluntat, que els assigni a un o els distribueixi entre els diversos parents del testador o de l’hereu distribuïdor mateix, que el testador estableixi, sense perjudici de les llegítimes. L’assignació o distribució feta pel distribuïdor serà revocable si es fa amb testament i irrevocable si s’escau entre vius.
f
m
Dret català