i clorur d’hidrogen | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

clorur d’hidrogen

HCl
substantiu masculí m química quím
Compost gasós format per la combinació del clor i de l’hidrogen.

És emprat gairebé sempre en forma de solució aquosa, anomenada àcid clorhídric , la qual reacciona amb els metalls, els hidròxids i els carbonats per a produir clorurs. Amb l’amoníac gasós el HCl forma fums de clorur amònic, segons la reacció NH 3 + ClH →NH 4 Cl. Hom obté el clorur d’hidrogen al laboratori mitjançant la reacció NaCl + H 2 SO 4 →NaHSO 4 + HCl, i a escala industrial en una segona fase,

Un altre mètode és la combinació del clor amb l’hidrogen: H 2 + Cl 2 →2HCl + 22 kcal. Un tercer mètode industrial es fonamenta en la reacció sobre coc a 350°C en presència d’un catalitzador de ferro. El clorur d’hidrogen és molt emprat en la indústria, com és ara en l’obtenció de clorhidrats i de clorurs i en la cloració del cautxú.

Propietats del clorur d'hidrogen

HCI  
pes molecular 36,46
densitat 1,00045 g/l
punt de fusió −114,8ºC
punt d’ebullició −84,9ºC
temperatura crítica 51,4ºC
pressió crítica 8,32 MPa
solubilitat en 100 cm 3  d’aigua a 0ºC 82,3 g

Llegir més...