i home soliu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

home soliu

substantiu masculí m història hist i dret català dr cat
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.

Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge. Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres lloc privilegiats. Segons els autors dels ss XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes: rústecs, o sia els homes de mas, borders, els que habitaven una borda i joves homes, els que depenien del mas o la borda establerts als seus pares.

Llegir més...