Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals. Les unipersonals, que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular (plou, neva, trona, llampega). Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència (hi ha molta gent; fa fred; fa molts anys). Les eventuals són proposicions en les quals el subjecte és desconegut, callat intencionadament o mancat d’interès (truquen a la porta; m'ho donen de franc; no el deixen passar; corren males notícies; diuen que ja és un fet). Les reflexes són construïdes amb el pronom reflexiu es/se i hom pot confondre-les, en el singular, amb les passives reflexives (es diu que serà elegit; s’aprova la proposta; s’aixeca la sessió; això es porta molt; es lloguen habitacions). Sovint el pronom reflexiu pot ésser substituït pel pronom hom com a subjecte i el verb en singular: hom diria que no ho vol entendre; hom pot evitar fàcilment aquests problemes (es poden evitar). Amb els verbs reflexius hom no pot usar el se impersonal; cal usar l’indefinit un, una o bé hom: un/hom s’acostuma a tot, un/hom s’hi troba bé, aquí.
m
adj
Gramàtica