impotència

aspermatisme
f
Biologia
Dret canònic

Incapacitat de l’home per a assolir l’erecció.

És primària o total quan s’ha manifestat des de l’inici de les primeres experiències sexuals d’un individu, i secundària o relativa quan es manifesta en algun moment de la vida sexual d’un individu. Ambdues són degudes a una multiplicitat de factors etiològics, tant orgànics com psíquics (aquests, en un 95% dels casos). Amb el nom d’impotència hom entén, de vegades, sobretot en llenguatge jurídic, la impossibilitat o incapacitat d’efectuar el coit (impossibilitas coeundi) o de generar (impossibilitas generandi), tant per part de l’home (impotència quant al coit, infecunditat quant a la generació), com per part de la dona (incapacitat física d’efectuar el coit, esterilitat pel que fa a la generació). Segons el dret canònic, la impotentia coeundi és motiu d’anul·lació del matrimoni quan és perpètua i anterior a ell.