Pot ésser xilogràfic (imprès amb planxes de fusta) o tipogràfic (amb tipus mòbils metàl·lics). La butlla per a la defensa de Rodes, de Mallorca, del 1480 (conservada a la Biblioteca de Catalunya) és l’imprès xilogràfic més antic dels Països Catalans. Els llibres incunables es caracteritzen per la manca de portada i de foliació o signatures tipogràfiques, per l’espai en blanc per a les lletres capitals, que eren il·luminades a mà, i, sovint, per la manca de colofó. Hom identifica els impressors mitjançant l’estudi i l’inventari dels tipus d’impremta. Els repertoris més importants d’incunables són el Gesamtkatalog der Wiegendrucke, iniciat a Leipzig el 1925, i, per als països hispànics, la Bibliografía Hispánica de K. Haebler. Fins el 1500 hom calcula l’existència d’unes 1 200 impremtes, distribuïdes en 260 ciutats, que produïren unes 40 000 obres incunables. El primer incunable és la Bíblia llatina de 42 línies impresa per Gutenberg a Magúncia el 1455. La impremta incunable als Països Catalans té obres impreses a València, Barcelona i Lleida i, ocasionalment, a Tortosa, Tarragona, Perpinyà, Montserrat, Girona i Valldemossa. Hom considera, després dels estudis de Painter, que el primer incunable català és l’edició de l'Ethica, Politica i Oeconomica d’Aristòtil, impresa en llatí a Barcelona per la societat Botel, Holtz, Plank el 1473, i el primer en llengua catalana les Obres o trobes en llaors de la Verge Maria, impreses a València l’any 1474.
m
Disseny i arts gràfiques