Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans. La frontera de ponent tampoc no és clara. Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès. Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé. Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los resistència remarcable, passada la repressió de Marc Porci Cató (196 aC). Les troballes arqueològiques mostren els indígenes partint d’una cultura material de caràcter hallstàttic molt marcat; les necròpolis del tipus dels camps d’urnes són als voltants immediats de la ciutat grega d’Empúries, que s’anà transformant i prengué un caràcter ibèric. Hom no coneix gaires poblats indigets, per manca d’excavacions intenses; el de Castell, a la Fosca (Palamós), és un dels més característics. El més important dels investigats és el d’Ullastret (ciutat ibèrica d’Ullastret). Per la proximitat de les ciutats gregues d’Empúries i de Rhode, els indigets sembla que foren dels primers pobles de Catalunya que s’acostumaren a usar moneda grega, sobretot emporitana. Després, durant els ss II i I aC, encunyaren moneda pròpia, amb el nom, amb lletres ibèriques, d'Undikesken, que hom pot llegir (moneda) dels indigets o bé (moneda) dels d’Indicé.
f
m
Història