infinit

m

adj

Filosofia

Dit de l’ésser que no té límit en la seva perfecció pròpia.

En l’escolàstica hom solia distingir entre l'infinit categoremàtic o actual (com és el cas de Déu) i l'infinit sincategoremàtic, o potencial, el qual pot ésser-ho per addició o sostracció (el nombre), per successió (el temps) o per divisió (el continu).