intuïcionisme

m
Matemàtiques

Corrent del pensament matemàtic, nascut a la segona meitat del s XIX.

Propugna que la matemàtica és l’estudi d’uns tipus de construccions mentals en les quals els objectes que hom maneja han d’ésser definits donant un criteri que en permeti la construcció i on el llenguatge emprat, sigui ordinari o simbòlic, només és un instrument auxiliar i no una part essencial de les construccions (formalisme). Hom accepta que la matemàtica intuïcionista és formada de tot allò que és conseqüència (segons les normes de la lògica intuïcionista) de la construcció de la successió dels nombres naturals (ℕ), de la qual resulten evidents els axiomes de Peano (base de la construcció formal de ℕ) i l’ordenació. Una altra peça essencial és el principi d’inducció completa ( inducció), que hom utilitza en les successives construccions de la matemàtica intuïcionista. Entre els matemàtics associats al corrent intuïcionista cal esmentar L.E.J. Brouwer, L. Kronecker, J.H. Poincaré, E. Borel i H. Weyl, i entre els autors catalans, Albert Dou (Fundamentos de la Matemática) i sobretot David García Bacca, autor d'Assaigs moderns per a la fonamentació de la Matemàtica, publicat l’any 1933 per l’Institut d’Estudis Catalans.