iroquès

| iroquesa

f

m

Etnologia

Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord, de llengua independent, que a l’època dels seus primers contactes amb els colonitzadors europeus habitava a l’actual estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regió dels Grans Llacs.

Els iroquesos eren agricultors, i llur societat era de tipus matriarcal. La unió de les cinc tribus iroqueses més importants —cayuga, mohawk, oneida, onondaga i seneca—, coneguda com a “Lliga de les Cinc Nacions”, els convertí en els enemics més perillosos amb qui lluitaren els blancs, primerament els francesos i més tard els anglesos i nord-americans. Avui dia, reduïts a uns 5 000 individus, habiten en reserves a l’estat d’Oklahoma.