Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10.000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat. Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal (de 10 a 100 nusos/km) com vertical (de 10 a 20 nusos/km), i en llurs eixos la velocitat del vent oscil·la entre els 60 i els 400 nusos/km. S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una profunditat de 3 a 8 km. D’importància en la gènesi del temps atmosfèric, els corrents en jet, en el traçat dels mapes corresponents, travessen el sistema d’una família de ciclons, dependents del front polar, exactament pels vèrtexs en què s’uneixen els fronts freds i càlids de cada cicló; llurs desplaçaments, d’altra banda, es reflecteixen en els moviments dels ciclons i dels fronts superficials (circulació general atmosfèrica).
m
Geografia
Meteorologia