jurat

m
Història

Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès), equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.

La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245. El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis (dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor), però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior. El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis (dos cavallers o generosos i quatre ciutadans), sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral. L’elecció tenia lloc la vigília de la Pentecosta a partir d’una nòmina, ratificada pel rei, de 12 ciutadans i 12 cavallers o generosos, i els noms eren trets a sort pel sistema de rodolins: el primer dels cavallers elegit era denominat jurat en cap. Per a ésser jurat calia tenir més de 25 anys i ésser veí de València o haver-hi residit més de 20 anys. No podia ésser suspès per cap oficial reial. En llur gestió havien d’ésser assessorats sempre pel Consell General i llurs funcions i prerrogatives equivalien a les dels consellers de Barcelona ( conseller) i, com aquests, vestien gramalla. A Mallorca, els jurats foren establerts el 1249, en substitució dels antics prohoms d’elecció popular. A la ciutat eren sis, i a les poblacions foranes tres o quatre, anomenats jurats de fora. El jurat en cap havia d’ésser cavaller, el segon i el tercer ciutadans, el quart i el cinquè mercaders i el sisè menestral. L’elecció tenia lloc anualment per Nadal, primer per simple nomenament dels jurats sortints (règim de franquesa), i des del 1397 pels consellers del Gran i General Consell, seguint un complicat sistema mixt de sorteig i votació (pragmàtica d’Anglesola), sistema revocat (1404), restituït (1405), tornat a revocar (1426) i tornat a restituïr, fins que el 1440 fou establert el sistema de concòrdia (nomenament fet per proposta de terna de cada conseller i sorteig després entre els tres amb major nombre); fou restablert, però, el de franquesa (1444), fins a la implantació definitiva del règim de sac i sort, el 1447.