leponci

| lepòncia

f

m

Història

Habitant d’una antiga població situada a la cadena alpina i estesa des de les fonts del Roine al llac de Como.

Els leponcis parlaven una llengua (el lepòntic) preindoeuropea i mediterrània, molt afí a la lígur, conservada en diverse inscripcions redactades, en una varietat de l’alfabet etrusc septentrional, dita “alfabet de Lugano”.