Era seu de l’òrgan de govern del col·legi de mercaders o consell de la mercaderia. Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja (Barcelona, València, Perpinyà) o en un edifici a part, però molt pròxim (Mallorca). En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa (1368-73), format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals. La llotja de Castelló d’Empúries (s XIV), restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres. El desenvolupament del comerç en la baixa edat mitjana es traslluí en la construcció dels grans edificis de la Llotja de Barcelona, la de Perpinyà (1397) —oberta en la planta baixa amb quatre arcades ogivals, i continuada amb dues més el 1540—, la Llotja de Mallorca i la Llotja de València. El model influí, més tard, fins i tot en la modesta llotja de Granada (1518-22) i, dins els límits de la corona catalanoaragonesa, en la important obra renaixentista de la llotja de Saragossa (1541-51), la gran sala de la qual —obra de Gil de Morlans (II). es basa en l’esquema de la llotja mallorquina, però amb columnes jòniques que sostenen voltes estrellades, mentre que l’exterior es de maó, típicament aragonès. També, de l’època renaixentista, resta algun exemple català, que segueix la simple estructura primitiva, com la Porxada (1586) de Granollers.
f
Història
Art