Basada en els treballs del matemàtic anglès G.Boole (1847), assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon (1938) i d’altres. Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials. Generalment hom empra l’anomenada lògica binària, que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors, mitjançant l’atribució arbitrària dels valors 0 o 1 a aquests dos valors possibles. Hom fa correspondre aleshores dos nivells de tensió diferents (alt i baix, A i B) a aquests dos estats lògics 0 o 1; hi ha dues possibilitats: si A = 1, B = 0, hom parla de lògica positiva, i si A = 0, B = 1, de lògica negativa. Per a la realització pràctica dels sistemes lògics són emprats els circuit lògic, els discrets (mòduls) o els circuit integrat, que efectuen els diferents tipus de funció lògica. El càlcul teòric és fet algèbricament aplicant els principis de l'àlgebra de Boole i utilitzant les diferents operació lògica. Modernament han començat a ésser emprades algunes altres tecnologies, com l’ús dels circuits fluídics, o d’altres tipus de lògiques, com és el cas de la lògica ternària, que accepta tres estats diferents.
f
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Principals operacions de la lògica amb les taules de veriatat i els símbols dels circuits lògics corresponents
© Fototeca.cat
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.