magiar

f

m

Història

Individu d’un poble finoúgric, originari dels Urals i emparentat amb els voguls i els ostiaks, que fou sotmès pels huns des de la fi del segle IV fins a mitjan segle V.

A la mort d’Àtila (453), passà sota la tutela dels àvars, i emigrà cap al nord del Caucas, a la regió del Kuban’, on romangué uns 400 anys, en contacte amb els turcobúlgars. Al s IX, sota l’amenaça de l’avanç dels petxenegs, els magiars hagueren d’anar avançant cap a l’W; vers el 830 s’instal·laren a les planes situades entre el Don i el Dnièper, i després entre els rius Dnièper i Dnièster. El perill petxeneg forçà Árpád, cap comú escollit per les set tribus magiars, a travessar els Carpats i a instal·lar-se a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del s IX ( Hongria).