magnetoestàtica

magnetostàtica (no norm.)
f
Física

Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.

La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per Ch.A. Coulomb, que enuncià la llei (que és anàloga a la de l’electroestàtica) segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repel·leixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols (anomenades també valors dels pols) i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols.