mancús

m
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda d’or encunyada a Barcelona a imitació dels dinars àrabs.

Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del s XI. Inicialment (entre ~1017-35) fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça (3,80 g). Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom, en llatí en una de les cares. Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics. A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça (uns 2,70 g). Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça (1,90 g), fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d’una de les cares la lectura en llatí: Raimundus Comes. Els mancusos d’Enees i aquests darrers, que hom anomena bilingües, imiten els dinars dels hammudites, concretament els de Yahyà al-Mutalī de Ceuta. Hom els troba citats a la documentació com a mancusos de Bonhom, de Barcelona, d’Enees, del s X al XII.