Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a al·lòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició. El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats (o ajaguts) a gran escala; hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats. En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament. Als Alps, les nappes són grans plecs tombats (o ajaguts) amb els flancs horitzontals, un d’ells invertit i laminat, i amb una deformació interna intensa. Els mantells de corriment formen part dels cinyells d’encavalcament , tals com els Caledònids a Escòcia, els Apalatxes i les Rocalloses als EUA, l’Himàlaia al Nepal o els Pirineus. En el moviment d’un mantell, hom pot diferenciar tres estadis. El primer, o inici del moviment, assenyalat per la deposició de materials detrítics a la conca d’avantpaís, es produeix quan el mantell emergeix a la superfície topogràfica submarina o subaèria. Després hi ha un desplaçament per damunt del pla d’encavalcament i, finalment, hi ha l’emplaçament final, fossilitzat per sediments sinorogènics molassa . Aquest moviment té una velocitat que va d’1 mm/any a 7-10 mm/any, segons el moment i la cadena muntanyosa. L’escurçament total d’un cinyell d’encavalcament pot ésser de l’ordre d’uns quants centenars de quilòmetres. En els primers estadis del moviment d’un encavalcament es forma una esquistositat en el bloc superior (en el mantell de corriment). Si, a causa d’una rampa, es formen plecs, aquests són anomenats anticlinals de rampa , bé que, en general, hom empra els termes plec de bloc superior o plec de bloc inferior per tal de designar qualsevol plec observat en el bloc superior o inferior, respectivament, d’un encavalcament. A causa de l’erosió, la traça de l’encavalcament pot no correspondre amb el lloc d’emplaçament final d’un mantell. La traça pot esbrinar-se només si s’han conservat els materials sinorogènics que fossilitzen el mantell. Les restes del mantell aïllades per l’erosió, són anomenades klippe . L’aflorament d’un mantell infrajacent és anomenat finestra i es presenta, normalment, al fons de les valls.
m
Geologia