És anomenada també ratera. Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants. Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat (el conjunt dels quals és anomenat dibuix), selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin. Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama. La llargada del curs del lligat és, teòricament, il·limitada, però les dificultats pràctiques la limiten a unes 6 000 passades. Segons la manera d’actuar, les maquinetes de lliços poden ésser de simple alça, quan aixequen els fils que han de prendre i deixen immòbils els altres, i d’alça i baixa, quan aixequen els fils que prenen i abaixen els restants. A més, hom diu que treballen a pas obert, a pas tancat o a pas encreuat, segons si la calada és oberta, tancada o encreuada en el moment que el pinte bat la passada de trama. Les maquinetes de doble alça o de doble alça i baixa tenen unes ganivetes que es mouen en sentits oposats. Cada lliç és unit a dos ganxos, un per a cada ganiveta. Així, mentre un ganxo manté el lliç aixecat o abaixat, l’altre fa la selecció corresponent a la passada següent. Bé que aquest mecanisme permet d’augmentar molt la velocitat de treball de la maquineta, i per això és molt corrent, cal dir que hi ha també maquinetes basades en altres principis de treball.
f
Indústria tèxtil
Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat