melquita

f

m

Cristianisme

Membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, en les lluites cristològiques entorn del monofisisme, romangueren fidels al concili de Calcedònia i a l’emperador (el nom melquita prové del siríac mlek, malko, ‘rei’).

Posteriorment aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí de la capital imperial, de primer en llengua siríaca (a Síria i a Palestina), posteriorment en grec i, finalment, en bona part, en àrab. Generalment hom reserva el nom melquita per als catòlics d’aquesta tradició, més que no pas per als ortodoxos.