malaltia mental

alienació mental
f
Psicologia

Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.

El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts (actuals i evidents, llunyanes i profundes) i d’acord amb les causes (orgàniques, psicològiques, individuals o socials) i amb les manifestacions (neurosi, psicosi, demència o oligofrènia). Cal distingir la malaltia mental del retard mental. L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cel·lular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la malaltia bipolar, l’ansietat i la depressió. Respecte a l’esquizofrènia, s’ha identificat un gen anomenat COMT, que regula l’activitat del còrtex prefrontal mitjançant la degradació de dopamina, una molècula neurotransmissora. Aquest gen presenta com a mínim dues formes al·lèliques diferents. L’una incrementa la complexitat d’aquesta zona del cervell, implicada en la planificació i la resolució de problemes, la qual cosa augmenta el risc de patir esquizofrènia. L’altra incrementa l’eficiència de la mateixa zona i el risc de patir ansietat, fet que indica que aquestes dues malalties mentals representen els extrems d’un ampli ventall de comportaments. Pel que fa a la malaltia bipolar, anomenada també psicosi maniacodepressiva, s’ha identificat un gen que codifica per un factor de supervivència neuronal anomenat BDNF implicat en la gènesi d’aquesta malaltia. L’al·lel frena l’activitat de l’hipocamp, una estructura cerebral relacionada amb la memòria. La identificació de gens implicats en la gènesi i l’evolució d’aquestes malalties, com també l’elucidació del seu mecanisme d’acció, permet dissenyar fàrmacs amb una aplicació molt més específica i eficaç.