Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera. La primera era la metxera en gros, que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots. Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi, i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina. Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent. La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar. La metxera és una màquina cara, complicada i lenta (velocitat màxima: unes 1 200 voltes per minut) i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de passades. Modernament, gràcies als grans estiratges (estiratge), hom ha arribat a prescindir totalment, en alguns casos, de les metxeres. Essencialment la metxera és formada per una fileta d’alimentació, per un tren d’estiratge (que pot ésser de gran estiratge) i per uns fusos proveïts d’aranyes que produeixen la torsió i enrotllen la metxa en bobines. Pel fet d’ésser la metxa un material que no admet ni la més lleugera tracció sense deformar-se, l’enrotllament en bobines ha d’ésser matemàticament conduït, a fi de col·locar la metxa exactament en el seu lloc sense que sofreixi cap tensió. La metxa, quan surt del tren d’estiratge, entra per un forat en l’eix de l’aranya, passa per dintre d’un dels seus braços, que és buit (l’altre braç, massís, serveix per a equilibrar-la dinàmicament), en surt per l’extrem, dóna una volta o més en un bracet anomenat aleta o compressor, i aquest, que gira fregant la bobina, la va deixant a la seva superfície. La torsió és produïda pel gir de l’aranya, i l’enrotllament és degut al fet que la bobina té una velocitat angular més gran que la de l’aranya. En augmentar el diàmetre de la bobina cal disminuir la seva velocitat angular, de manera que la diferència entre les velocitats angulars de la bobina i de l’aranya sigui inversament proporcional al diàmetre de la bobina. Hom ho aconsegueix mitjançant el joc diferencial, governat per un variador de velocitat de corretja sobre corrons cònics invertits. La distribució de la metxa en espires paral·leles i en capes superposades cada vegada més curtes és produïda pel moviment de pujada i de baixada de les bobines. A cada vaivé del balancer el joc de bàscula o de cadells inverteix el sentit del vaivé i desplaça lleugerament la corretja sobre els corrons cònics, amb la qual cosa disminueix la llargària del vaivé i, a través del joc diferencial, la velocitat angular de l’aranya. El moviment giratori es transmet al balancer i a les bobines mitjançant el joc de xarnera o un eix telescòpic.
f
Indústria tèxtil
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat