Són d’estructura bàsicament monosil·làbica i se serveixen de nombrosos prefixos. Les més importants són el khmer o cambodjà i el mon o talaing, parlat al SW de Birmània. Tenen escriptura pròpia, que donà naixença a l’alfabet birmà (en el cas de l’escriptura mon) i a l’alfabet laosià i siamès (en el cas de l’escriptura khmer). Posseeixen una important literatura escrita que data del segle VIII. D’altres llengües són el txam, el jarai i el balmar, parlades al SW del Vietnam; el semang i el sakai, a la península de Malaca; el nicobarès, parlat a les illes Nicobar; el palaung, el wa i el riang, al NE de Birmània; i el khasi, parlat a l’Assam (Índia).
m
Lingüística i sociolingüística