Als Països Catalans els músics professionals (al servei d’una ciutat o de particulars) figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials. El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi. Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía. La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus membres. Calia pertànyer a la confraria per a poder exercir la professió de músic, tant d’una manera pública com privada, al Principat i als comtats de Rosselló i Cerdanya. El reglament de la confraria fou alterat per Felip V després de la guerra de Successió. Després de la guerra del Francès, la confraria, que havia deixat de reunir-se, es tornà a construir (1816), però amb la decadència dels gremis deixà de reunir-se a partir del 1827.
f
m
Música