nabí

f

m

Art

Cadascun dels membres d’un grup artístic format a París per P.Sérusier, M.Denis, P.Bonnard, É.Vuillard, K.Roussel, P.Ranson, F.Valloton, H.Ibels, R.Piot, Verkade, R.Ronaï i els escultors Lacombe i A.Maillol, que, sota el mestratge d’O.Redon i prenent per senyera Gauguin i Cézanne, s’uniren en la recerca d’un art nou a partir de l’art, llavors encara incomprès, d’aquests dos pintors.

Els seus principis concrets són el sintetisme i el cloisonnisme de l’escola de Pont-Aven, un contingut literari d’influència simbolista, un caire refinat i mundà i un caràcter decoratiu paral·lel al de l’Art Nouveau. Realitzaren, amb prefèrencia, treballs de tipus decoratiu, cartells i il·lustracions, especialment per a La Revue Blanche. El 1899 tingué lloc a la galeria Durand-Ruel la darrera exposició col·lectiva del grup, el qual, bé que no aconseguí la missió profètica (el nom nabí significa ‘profeta’ en hebreu) de realitzar un veritable art renovador, preparà, tanmateix, el camí a fauves i cubistes, sobretot amb Denis, que definí una pintura com ‘una superfície coberta de colors arranjats en un cert ordre’, és a dir, pel fet de manifestar que l’obra pictòrica té entitat per ella mateixa, no pas per allò que representa.