El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada (el nom indígena és aeta). Actualment n’hi deu haver només uns 30.000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais. Són gent de curta alçada (1,45 a 1,50 m), però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat; es tracta, doncs, de pigmeus; la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cara rodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample. Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans, però només s’hi assemblen en l’alçada. Són de cultura molt primitiva, els homes practiquen la caça i les dones la recol·lecció; desconeixen la cistelleria, la ceràmica i el teixit. Al continent asiàtic hi ha altres grups de pigmeus del mateix tipus que els negritos: els andamanesos, que viuen a les illes Andamān (andamanès), i els semang, que viuen a l’interior de les selves de la península de Malaca. Són també molt primitius, fins al punt que els andamanesos són l’únic poble de la terra que no coneix cap procediment per a encendre el foc, i es limiten a mantenir-lo, i els semang no construeixen cap mena d’habitatge, es refugien al cim d’un arbre frondós i hi fan una mena de niu amb branques i fullaraca.
f
m
Etnologia