i nombre | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

nombre

substantiu masculím
Gramàtica
gramàtica gram
Accident o morfema gramatical que oposa la representació d’una entitat individualitzada (singularitat) a la representació de més d’una d’elles (pluralitat).

El nombre, doncs, dóna lloc a la distinció entre singular i plural. Algunes llengües (per exemple, el grec) presenten també, a més, l’oposició entre dues individualitats (nombre dual) i més de dues d’elles. El nombre és una categoria pròpia de les parts de l’oració que constitueixen el grup nominal (substantiu, adjectiu, pronom, article), la qual determina també correlativament, en el pla sintàctic, el nombre del verb.

Llegir més...