i nominatiu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

nominatiu

substantiu masculím
Gramàtica
gramàtica gram
En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.

És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar. És anomenat també cas recte, per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics, que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració. El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions. En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí (i dels altres casos de declinació) en els pronoms personals jo, tu, nos, vós, en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos.

Llegir més...